Necessitats: Una necessitat és el desig d'obtenir quelcom que ens manca. Els béns(tangibles) i els serveis(intangibles) són allò que satisfà les necessitats.
Béns: Un bé en l'economia és qualsevol objecte o servei que incrementa la utilitat directament
(bé) o indirectament (servei), i que no s'ha de confondre amb el bé en
el sentit ètic, ni amb el concepte ètic d'utilitarisme.
Economia: L'economia és
l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució,
intercanvi i consum de béns i serveis. Habitualment fa referència a
l'activitat econòmica d'un estat però també s'utilitza per a altres àmbits.
Escassetat econòmica: L'escassetat econòmica és la sensació de carència de recursos en relació a les necessitats de les persones.
Adam Smith: Adam Smith va nèixer el 5 de juny de 1723.
Adam Smith fou un economista i filòsof Escocès. La seva obra Investigació en la naturalesa i causes de la riquesa de les nacions fou el primer intent rigorós d'estudiar el desenvolupament històric de la indústria i el comerç a Europa, ajudà a la creació de l'economia com a disciplina acadèmica i proporcionà un marc teòric al capitalisme. Smith és considerat sovint el pare de l'economia moderna.
Ara Adam Smith surt en els billets de 20 libres angleses ja que va ser uns dels promotors de l'economia anglesa.
Cost d'oportunitat: El cost d'oportunitat és el valor, mesurat o no en diners, d'allò a què renunciem cada vegada que prenem una decisió
Cost irrecuperable: Els costos irrecuperables són aquells que pertanyen al passat i que, per tant; no haurien d'influir en les noves decisions.
Anàlisi marginal: L'anàlisi marginal sospesa els costos addicionals i els beneficis addicionals d'una decisió ja presa.
Incentius: Un incentiu és allò que indueix una persona o agent a actuar d'una manera determinada. Pot ser tant una recompensa com un càstig.
Experiment: Un experiment és un procediment ordenat que es du a terme amb l'objectiu de verificar, refutar o establir la validesa d'una hipòtesi relacionada amb un determinat fenomen.
Justícia: La justícia és un concepte moralq que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats actuals, la visió culturalment acceptada d'allò que és just està plasmada en el dret local.
Equitat: Adaptació de la norma jurídica a cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals.
Igualitarisme: L‘igualitarisme és una doctrina política que sosté que totes les persones han de ser tractades com a iguals i que tenen els mateixos drets polítics, econòmics, socials i civils.
Teoria econòmica(model econòmic): Representació gràfica simplificada que il·lustra o prediu el comportament d'una realitat molt més complexa.
Macroeconomica: Es centra en el comportament individual de famílies, empreses i sector públic, i com es relacionen entre si.
Microeconomia: Estudia el comportament global de l'economia (país, mon) com a resultat de la interacció entre els agents econòmics.
Capitalisme: Sistema ecnòmic en el qual l'estat no intervé per res i hi ha grans desigualtats.
Lliure mercat: El mercat controla els seus preus (oferta i demanda).
Planificació central: L'estat planifica la producció i estableix els preus.
Liberalisme econòmic: Llibertat individual de mercat.
Factors de producció: Els recursos productius o factors de producció són els elements bàsics que s'empren en la producció i distribució de béns i serveis.
Recursos naturals(terra): Provenen de la natura. Aquest terme s'usa en un sentit ampli que abraça, a més del terreny cultivable i urbà , els recursos del sòl i del mar, així com els minerals o la pesca.
Treball: És tota activitat humana remunerada, física o intel·lectual, que intervé en el procés productiu.
Béns de capital: Són el béns que són titularitat de l'empresa i que es divideixen en dos grans grups: d'una banda els diners, i de l'altre, els elements físics o equips que s'utilitzen el la producció.
Renda: La renda representa el valor o preu que es paga per la utilització d'un curs productiu en un període de temps determinant.
Lloguer: Preu convingut mitjançant el qual el propietari d'una cosa en cedeix l'ús a algú per un temps determinat
Salari: Retribució diària, setmanal o mensual, donada al treballador pel seu treball.
Interessos: L'interès és la quantitat econòmica percebuda/pagada per una inversió/préstec d'un capital en una unitat de temps.
PIB: és el valor de la producció de béns i serveis d'una societat en un període de temps determinat(normalment és dins d'un període d'un any.
Creixement econòmic: és l'increment del valor de la producció de béns i serveis d'una societat en un període de temps determinat.
Tecnologia: Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que es fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques. Professionalment és l'àmbit de les persones que es dediquen a l'enginyeria o a les arts i oficis.
Eficiència tècnica: Una tecnologia és eficient quan utilitza la menor quantitat possible de recursos productius per obtenir una determinada quantitat de producció.
Eficiència econòmica: L'eficiència econòmica és seleccionar la més barata de les tecnologies eficients, si de cas, de les disponibles.
Productivitat: La productivitat en economia és la mesura de l'eficiència de la producció. És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n'obtenen.Es pot expressar matemàticament com: P = producció/recursos
Cost fix: són aquells que no varien encara que canviï la quantitat produïda, per exemple el lloguer del local o les despeses de manteniment de las instal·lacions productives.
Empresa: L'empresa és una entitat especialitzada que coordina la producció de béns i serveis.
Cost variable: Un cost variable, és aquell que es modifica d'acord amb les variacions del volum de producció (o nivell d'activitat), es tracti tant de béns com de serveis.
És a dir, si el nivell d'activitat decreix, aquests costos decreixen, mentre que si el nivell d'activitat augmenta, també ho fa aquesta classe de costos.
Ingressos: Els ingressos, són el valor monetari que reben les empreses per les vendes dels seus béns i serveis.
Benefici empresarial: És la diferència entre els ingressos totals que obté de la venda dels seus productes i els costos totals que gasta en la seva producció.
Oferta: En l'economia, es defineix l'oferta com aquella quantitat de béns o serveis que els productors estan disposats a vendre sota determinades condicions de mercat. Quan les condicions vénen caracteritzades pel preu en conjunt de tots els parells de preu de mercat i oferta, formen l'anomenada corba d'oferta.
Demanda: La demanda es defineix com la total quantitat de béns i serveis que poden ser adquirits en els diferents preus del mercat per un consumidor o més (demanda total o de mercat). La demanda és una funció matemàtica, y = f (x). Pot ser expressada gràficament per mitjà de la corba de la demanda.
Equilibri de mercat: Quan els preus augmenten, baixa la demanda i puja l’oferta. Quan els preus baixen, puja la demanda i baixa l’oferta. Hem d’imaginar doncs dues corbes que en un moment determinat (amb un preu concret) es creuaran: la corba de la demanda es creuarà amb la corba de l’oferta. Aquest punt ens indica el preu d’equilibri.
Exés d'oferta: En economia s'entén per excés d'oferta quan en un mercat la quantitat oferta d'un bé, o el servei, és major a la quantitat demanda d'aquest. En general això succeeix quan el preu de mercat és superior al nivell d'equilibri determinat per oferta i demanda, 1 es a dir, quan les corbes d'oferta i demanda s'igualen. Això és l'oposat a un excés de demanda.
Exés de demanda: En Economía se entiende por escasez o exceso de demanda (Shortage en inglés) la situación en que la cantidad demandada (demanda) de un producto o servicio excede a la cantidad ofrecida (oferta). Esto es lo opuesto a un exceso de oferta.
Flux circular: El fluix circular de la renda és el conjunt de relacions que caracteritza l'intercanvi de béns i rendes entre famílies i empreses per mitjà dels mercats i sota la regulació del sector públic.
Mercat: El mercat és el conjunt d'activitats de compravenda d'un determinat bé o servei realitzades per venedors i compradors.
Cost de producció: és el valor monetari dels recursos utilitzats per produir un bé o un servei.
Costos fixos: són aquells que no varien encara que no canviï la quantitat produïda.
Costos Variables: Són aquells costos proporcionals al nombre d'unitats que es produeixen.
Costos totals: són la suma dels costos variables més els costos fixos.
Frontera de possibilitats de producció: reflecteix les quantitats béns i serveis que és capaç de produir una societat en un període de temps determinat a partir d'uns determinats recursos productius i d'una tecnologia.
Sectors econòmics: fan referència a la divisió de l'activitat econòmica d'un territori segons els diferents tipus de processos productius.
Cost d'oportunitat: El cost d'oportunitat és el valor, mesurat o no en diners, d'allò a què renunciem cada vegada que prenem una decisió
Cost irrecuperable: Els costos irrecuperables són aquells que pertanyen al passat i que, per tant; no haurien d'influir en les noves decisions.
Anàlisi marginal: L'anàlisi marginal sospesa els costos addicionals i els beneficis addicionals d'una decisió ja presa.
Incentius: Un incentiu és allò que indueix una persona o agent a actuar d'una manera determinada. Pot ser tant una recompensa com un càstig.
Experiment: Un experiment és un procediment ordenat que es du a terme amb l'objectiu de verificar, refutar o establir la validesa d'una hipòtesi relacionada amb un determinat fenomen.
Justícia: La justícia és un concepte moralq que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats actuals, la visió culturalment acceptada d'allò que és just està plasmada en el dret local.
Equitat: Adaptació de la norma jurídica a cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals.
Igualitarisme: L‘igualitarisme és una doctrina política que sosté que totes les persones han de ser tractades com a iguals i que tenen els mateixos drets polítics, econòmics, socials i civils.
Teoria econòmica(model econòmic): Representació gràfica simplificada que il·lustra o prediu el comportament d'una realitat molt més complexa.
Macroeconomica: Es centra en el comportament individual de famílies, empreses i sector públic, i com es relacionen entre si.
Microeconomia: Estudia el comportament global de l'economia (país, mon) com a resultat de la interacció entre els agents econòmics.
Capitalisme: Sistema ecnòmic en el qual l'estat no intervé per res i hi ha grans desigualtats.
Lliure mercat: El mercat controla els seus preus (oferta i demanda).
Planificació central: L'estat planifica la producció i estableix els preus.
Liberalisme econòmic: Llibertat individual de mercat.
Factors de producció: Els recursos productius o factors de producció són els elements bàsics que s'empren en la producció i distribució de béns i serveis.
Recursos naturals(terra): Provenen de la natura. Aquest terme s'usa en un sentit ampli que abraça, a més del terreny cultivable i urbà , els recursos del sòl i del mar, així com els minerals o la pesca.
Treball: És tota activitat humana remunerada, física o intel·lectual, que intervé en el procés productiu.
Béns de capital: Són el béns que són titularitat de l'empresa i que es divideixen en dos grans grups: d'una banda els diners, i de l'altre, els elements físics o equips que s'utilitzen el la producció.
Renda: La renda representa el valor o preu que es paga per la utilització d'un curs productiu en un període de temps determinant.
Lloguer: Preu convingut mitjançant el qual el propietari d'una cosa en cedeix l'ús a algú per un temps determinat
Salari: Retribució diària, setmanal o mensual, donada al treballador pel seu treball.
Interessos: L'interès és la quantitat econòmica percebuda/pagada per una inversió/préstec d'un capital en una unitat de temps.
PIB: és el valor de la producció de béns i serveis d'una societat en un període de temps determinat(normalment és dins d'un període d'un any.
Creixement econòmic: és l'increment del valor de la producció de béns i serveis d'una societat en un període de temps determinat.
Tecnologia: Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que es fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques. Professionalment és l'àmbit de les persones que es dediquen a l'enginyeria o a les arts i oficis.
Eficiència tècnica: Una tecnologia és eficient quan utilitza la menor quantitat possible de recursos productius per obtenir una determinada quantitat de producció.
Eficiència econòmica: L'eficiència econòmica és seleccionar la més barata de les tecnologies eficients, si de cas, de les disponibles.
Productivitat: La productivitat en economia és la mesura de l'eficiència de la producció. És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n'obtenen.Es pot expressar matemàticament com: P = producció/recursos
Cost fix: són aquells que no varien encara que canviï la quantitat produïda, per exemple el lloguer del local o les despeses de manteniment de las instal·lacions productives.
Empresa: L'empresa és una entitat especialitzada que coordina la producció de béns i serveis.
Cost variable: Un cost variable, és aquell que es modifica d'acord amb les variacions del volum de producció (o nivell d'activitat), es tracti tant de béns com de serveis.
És a dir, si el nivell d'activitat decreix, aquests costos decreixen, mentre que si el nivell d'activitat augmenta, també ho fa aquesta classe de costos.
Ingressos: Els ingressos, són el valor monetari que reben les empreses per les vendes dels seus béns i serveis.
Benefici empresarial: És la diferència entre els ingressos totals que obté de la venda dels seus productes i els costos totals que gasta en la seva producció.
Oferta: En l'economia, es defineix l'oferta com aquella quantitat de béns o serveis que els productors estan disposats a vendre sota determinades condicions de mercat. Quan les condicions vénen caracteritzades pel preu en conjunt de tots els parells de preu de mercat i oferta, formen l'anomenada corba d'oferta.
Demanda: La demanda es defineix com la total quantitat de béns i serveis que poden ser adquirits en els diferents preus del mercat per un consumidor o més (demanda total o de mercat). La demanda és una funció matemàtica, y = f (x). Pot ser expressada gràficament per mitjà de la corba de la demanda.
Equilibri de mercat: Quan els preus augmenten, baixa la demanda i puja l’oferta. Quan els preus baixen, puja la demanda i baixa l’oferta. Hem d’imaginar doncs dues corbes que en un moment determinat (amb un preu concret) es creuaran: la corba de la demanda es creuarà amb la corba de l’oferta. Aquest punt ens indica el preu d’equilibri.
Exés d'oferta: En economia s'entén per excés d'oferta quan en un mercat la quantitat oferta d'un bé, o el servei, és major a la quantitat demanda d'aquest. En general això succeeix quan el preu de mercat és superior al nivell d'equilibri determinat per oferta i demanda, 1 es a dir, quan les corbes d'oferta i demanda s'igualen. Això és l'oposat a un excés de demanda.
Exés de demanda: En Economía se entiende por escasez o exceso de demanda (Shortage en inglés) la situación en que la cantidad demandada (demanda) de un producto o servicio excede a la cantidad ofrecida (oferta). Esto es lo opuesto a un exceso de oferta.
Flux circular: El fluix circular de la renda és el conjunt de relacions que caracteritza l'intercanvi de béns i rendes entre famílies i empreses per mitjà dels mercats i sota la regulació del sector públic.
Mercat: El mercat és el conjunt d'activitats de compravenda d'un determinat bé o servei realitzades per venedors i compradors.
Cost de producció: és el valor monetari dels recursos utilitzats per produir un bé o un servei.
Costos fixos: són aquells que no varien encara que no canviï la quantitat produïda.
Costos Variables: Són aquells costos proporcionals al nombre d'unitats que es produeixen.
Costos totals: són la suma dels costos variables més els costos fixos.
Frontera de possibilitats de producció: reflecteix les quantitats béns i serveis que és capaç de produir una societat en un període de temps determinat a partir d'uns determinats recursos productius i d'una tecnologia.
Sectors econòmics: fan referència a la divisió de l'activitat econòmica d'un territori segons els diferents tipus de processos productius.
La forma o personalitat jurídica: implica que una entitat té personalitat pròpia, independentment de la personalitat dels individus que la componen.
Patrimoni: Conjunt de bens, drets i obligacions d'una persona física o jurídica, privada o pública.
Responsabilitat limitada: És un tipus de societat de caràcter mercantil en què la responsabilitat està limitada al capital aportat.
Responsabilitat ilimitada: En
dret mercantil, tipus de responsabilitat propi de les societats
col·lectives i comanditàries simples, segons el qual, per oposició a la
responsabilitat limitada, els socis responen econòmicament amb tot el
seu patrimoni de forma solidària i subsidiàriament davant de tercers.
Fiscalitat: Conjunt de normes legals i procediments de la hisenda pública d'un estat sobre taxes, impostos i contribucions.
Empresari individual: El Empresari Individual o Autònom és una persona física que realitza de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l'àmbit de direcció i organització d'una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, doni o no ocupació a treballadors per el seu propi compte.
Societat limitada: societat limitada Societat mercantil amb personalitat jurídica el capital està dividit en participacions iguals, acumulables i indivisibles, que no poden incorporar-se a títols negociables ni denominar-se accions i en la qual els socis no responen personalment pels deutes socials.
Societat anònima: La societat anònima és aquella societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels socis, els quals no respondran personalment dels deutes socials. Tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixen, i participen en la direcció a través de llur intervenció en els òrgans de la societat.
Societat cooperativa: Les cooperatives són empreses gestionades democràticament pels seus socis, per als quals l'adhesió voluntària a la cooperativa implica un compromís de participació activa.
Departament d'aprovisionament: Controla la compra de materials, així com el seu emmagatzematge.
Departament de producció: Elabora el producte que és l'objecte de l'activitat empresarial mitjançant la transformació de matèries primeres i altres béns.
Departament de RRHH: Organitza i gestiona l'equip humà.
Departament de màrqueting: S'encarrega de tot allò que té relació amb la comercialització i destribució del producte.
Departament de finançament i inversió: Capta els fons necessaris per a l'adquisició i manteniment de les inversions i infrastuctures necessàries.
Departament de direcció: Organitza i coordina la resta d'àrees per tal d'assolir els objectius fixats.
Organigrama: és la representació gràfica de l'estructura d'una empresa.
Responsabilitat social corporativa: És la integració voluntària per part de les empreses d'inquietuds socials i mediambientals que neixen del seu entorn.
Ètica empresarial: és el conjunt de valors, normes i principis reflectits en la cultura de l'empresa per aconseguir una major sintonia amb la societat i permetre una millor adaptació a tots els entorns en condicions que suposa respectar els drets reconeguts per la societat i els valors que aquesta comparteix.
Paradís fiscal: Un paradís fiscal (prové d’una mala traducció de l’anglés tax haven i no tax heaven, on haven significa refugi, port, mentre que heaven vol dir cel en sentit espiritual, paradís) o refugi fiscal és un territori on certs impostos són molt baixos o no existeixen.
Educació financiera: Educació financera és la capacitat d'entendre com funciona els diners al món: com una persona l'obté (guanya), l'administra, el inverteix i el dona per ajudar els altres.
Finançament: El finançament és l'acció d'aconseguir recursos i mitjans de pagament per a un projecte o una empresa per destinar-los a l'adquisició de béns i serveis, necessaris per al desenvolupament de les funcions de l'empresa o la realització d'un projecte.
Préstec: Un préstec és un acte jurídic que consisteix a transmetre, sense exigir-ne el pagament, la possessió i l'ús d'un bé tot conservant-ne la propietat. El caràcter graciable, que distingeix el préstec del lloguer i de la venda, és sempre assumit.
Crèdit: El crèdit o contracte de crèdit és una operació financera en la qual una persona (el creditor) realitza un préstec per una quantitat determinada de diners a una altra persona (el deutor) i en la qual aquest últim, el deutor, es compromet a tornar la quantitat sol·licitada (a més del pagament dels interessos meritats, assegurances i costos associats si n'hi ha) en el temps o termini definit d'acord a les condicions establertes per aquest préstec.
Cotitzacions socials: És un percentatge dels salaris que es lliura a la seguretat social. Una part va a compte del treballador i una altra de l'empresari. Amb això diners es paguen partides tan importants com les pensions.
Impost directe: Un impost directe és un tipus d'impost que grava directament la renda o patrimoni personal, sense tenir en compte les seves despeses. Els impostos directes poden ser progressius, proporcionals o regressius, tot i que aquests últims són rars.
Impost indirecte: És un tipus d'impost que grava el contribuent no directament sobre el seu patrimoni i la seva renda, sinó a través de serveis o productes que utilitza.
Empresari individual: El Empresari Individual o Autònom és una persona física que realitza de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l'àmbit de direcció i organització d'una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, doni o no ocupació a treballadors per el seu propi compte.
Societat limitada: societat limitada Societat mercantil amb personalitat jurídica el capital està dividit en participacions iguals, acumulables i indivisibles, que no poden incorporar-se a títols negociables ni denominar-se accions i en la qual els socis no responen personalment pels deutes socials.
Societat anònima: La societat anònima és aquella societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels socis, els quals no respondran personalment dels deutes socials. Tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixen, i participen en la direcció a través de llur intervenció en els òrgans de la societat.
Societat cooperativa: Les cooperatives són empreses gestionades democràticament pels seus socis, per als quals l'adhesió voluntària a la cooperativa implica un compromís de participació activa.
Departament d'aprovisionament: Controla la compra de materials, així com el seu emmagatzematge.
Departament de producció: Elabora el producte que és l'objecte de l'activitat empresarial mitjançant la transformació de matèries primeres i altres béns.
Departament de RRHH: Organitza i gestiona l'equip humà.
Departament de màrqueting: S'encarrega de tot allò que té relació amb la comercialització i destribució del producte.
Departament de finançament i inversió: Capta els fons necessaris per a l'adquisició i manteniment de les inversions i infrastuctures necessàries.
Departament de direcció: Organitza i coordina la resta d'àrees per tal d'assolir els objectius fixats.
Organigrama: és la representació gràfica de l'estructura d'una empresa.
Responsabilitat social corporativa: És la integració voluntària per part de les empreses d'inquietuds socials i mediambientals que neixen del seu entorn.
Ètica empresarial: és el conjunt de valors, normes i principis reflectits en la cultura de l'empresa per aconseguir una major sintonia amb la societat i permetre una millor adaptació a tots els entorns en condicions que suposa respectar els drets reconeguts per la societat i els valors que aquesta comparteix.
Paradís fiscal: Un paradís fiscal (prové d’una mala traducció de l’anglés tax haven i no tax heaven, on haven significa refugi, port, mentre que heaven vol dir cel en sentit espiritual, paradís) o refugi fiscal és un territori on certs impostos són molt baixos o no existeixen.
Educació financiera: Educació financera és la capacitat d'entendre com funciona els diners al món: com una persona l'obté (guanya), l'administra, el inverteix i el dona per ajudar els altres.
Finançament: El finançament és l'acció d'aconseguir recursos i mitjans de pagament per a un projecte o una empresa per destinar-los a l'adquisició de béns i serveis, necessaris per al desenvolupament de les funcions de l'empresa o la realització d'un projecte.
Préstec: Un préstec és un acte jurídic que consisteix a transmetre, sense exigir-ne el pagament, la possessió i l'ús d'un bé tot conservant-ne la propietat. El caràcter graciable, que distingeix el préstec del lloguer i de la venda, és sempre assumit.
Crèdit: El crèdit o contracte de crèdit és una operació financera en la qual una persona (el creditor) realitza un préstec per una quantitat determinada de diners a una altra persona (el deutor) i en la qual aquest últim, el deutor, es compromet a tornar la quantitat sol·licitada (a més del pagament dels interessos meritats, assegurances i costos associats si n'hi ha) en el temps o termini definit d'acord a les condicions establertes per aquest préstec.
Cotitzacions socials: És un percentatge dels salaris que es lliura a la seguretat social. Una part va a compte del treballador i una altra de l'empresari. Amb això diners es paguen partides tan importants com les pensions.
Impost directe: Un impost directe és un tipus d'impost que grava directament la renda o patrimoni personal, sense tenir en compte les seves despeses. Els impostos directes poden ser progressius, proporcionals o regressius, tot i que aquests últims són rars.
Impost indirecte: És un tipus d'impost que grava el contribuent no directament sobre el seu patrimoni i la seva renda, sinó a través de serveis o productes que utilitza.
Impost progressiu: Un impost
progressiu és un tipus d'impost que grava un percentatge més elevat
del salari a les persones que tenen salaris més alts que a les persones
que tenen salaris més modests. Sol ser una quantitat més modesta als
salaris més baixos i una superior als més elevats. Es tracta del tipus
d'impost que recauda més diners en total.
Impost proporcional: Un impost proporcional és
un tipus d'impost que grava el mateix percentatge de diners per a
tothom, sense tenir en compte la seva renda. Ho són per exemple l'IVA i
els impostos sobre l'alcohol, el tabac o la gasolina. Aquests impostos
suposen un percentatge de renda més alt per a les rendes més baixes i un
percentatge més baix per a les més altes, ja que els percentatges
s'apliquen a productes que tenen el mateix preu per a tothom.
Educació financera: L'educació financera es refereix al conjunt d'habilitats i coneixements que permeten a un individu prendre decisions informades de tots els seus recursos financers.
Estalvi: És la part dels nostres ingressos que no gastem. És el consum futur que realitzarem gràcies a l'ingrés present.
Inversió: Despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps, també anomenada formació de capital pel fet que és afegida a l'estoc de capital existent.
Deute: És consum present gràcies a ingresso futurs.
Pressupost: És un pla financer personalitzat que ens ajuda a controlar les despeses i a treure el màxim profit dels ingressos.
Despeses fixes obligatòries: Són despeses que no es poden deixar de pagar ni es pot variar el seu import. Ex: Hipoteca, lloguer de l'habitatge, préstecs bancaris...
Despeses variables necessàries: Són despeses que es poden reduir però no eliminar. Ex: Menjar, rebuts, roba...
Despeses innecessàries: Són despeses que es poden eliminar. Ex: Regals, cinema, menjar fora de casa, viatges...
Superàvit pressupostari: Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents, amb l’objectiu, generalment, d’aconseguir una reducció de la demanda agregada i per tal de facilitar una disminució de les tensions inflacionistes.
Dèficit pressupostari: Excés previst de la despesa de les administracions públiques d’un estat per damunt dels ingressos durant un període, generalment l’any financer.
Historial creditici: Informe emès per una entitat especialitzada on es detalla l'historial de pagaments i impagaments d'una persona. És un instrument utilitzat pels bancs per avaluar la solvència i capacitat de pagament del sol·licitant d'un préstamo.Es la suma dels antecedents financers d'un consumidor.
Embargament: L'embargament en dret és la declaració judicial per la qual s'afecten (reserven) determinats béns o drets de contingut o valor econòmic, per fer complir sobre ells una obligació pecuniària ja declarada (embargament executiu) o que previsiblement declararà en una sentència futura (embargament preventiu).
Liquiditat: És la capacitat d'una inversió de convertir-se en diners. Les inversions amb alta liquiditat interessen quan l'inversor vol tenir a mà els diners.
Risc: El risc de qualsevol inversió és la possibilitat d'aconseguir menys diners del que esperem, i fins i tot de perdre'ls. Com més petit és el risc més segur és un producte i viceversa.
Rendibilitat: És la capacitat de generar beneficis addicionals que excedeixen la inversió inicial.
Renda fixa: Conjunt de valors on els interessos no varien, estan fixats i sempre es compleixen.
Renda variable:A diferència de la renda fixa, la renda variable no ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió es indeterminat.
Lletres: Les Lletres del Tresor són valors de renda fixa a curt termini (6, 12 i 18 mesos) representats exclusivament per mitjà d'anotacions a compte.
Bons: Són valors de renda amb un termini de 2, 3 i 5 anys.
Obligacions:Són valors de renda amb un termini de 10, 15 i 30 anys.
Diversificació:És la forma més eficaç de reduir el risc total de les nostres inversions. Consisteix a dividir els diners en plans d'inversió diferents amb nivells de risc diferents.
Ràting:Un indicador que mesura la seguretat de la inversió i, per tant, orienta sobre la seva fiabilitat. Aquest ràting és emès per les agències de qualificació de risc.
Solvència: Indicador de la capacitat econòmica d'una persona o entitat social.
Hipoteca:Es un dret real de garantia, la forma més comuna de finançar la compra d'un primer habitatge.
Deute:Quantitat que una persona o un organisme deu a una altra persona o altre organisme, tant si es tracta de diners com de béns o de serveis.
Interès:Guany que dóna a algú un capital que ha prestat o que hom li deu.
TAE:És un indicador que mesura el cost global d'un préstec, ja que integra en un sol indicador totes les despeses de l'operació.
Comissions bancàries:Són les quantitats que cobren els bancs per l'administració, manteniment i prestacions de serveis.
Deflació: És un tipus d'inflació. L'activitat econòmica es ressent perquè les famílies estalvien en comptes de consumir. < 0%.
Exportacions netes: La diferència entre exportacions i importacions. Representen el saldo d'intercanvis d'un país amb l'exterior.
Hiperinflació: És un tipus d'inflació. Els diners perden valor tan de pressa que ningú confia en ells. S'associa a moments de crisi generalitzada de l'economia. > 100%.
Inflació: És el creixement generalitzat i continu dels preus d'una economia.
Inflació galopant: És un tipus d'inflació. Els preus es tornen difícilment controlables i es produeixen problemes econòmics i socials. 10 - 99%.
Institut Nacional d'Estadística (INE): Organisme autònom encarregat dels serveis estadístics de l'Administració General de l'Estat.
Atur friccional: És una desocupació voluntària de persones que podrien estar treballant, però volen prendre's un temps per estudiar, desncansar o trobar una feina millor que l'anterior.
Estacional: Es deu a l'existència de certes activitats que només requereixen mà d'obra en determinades èpoques de l'any.
Cíclic: És el que augmenta notablement durant èpoques de crisi econòmica, mentre que a les etàpes d'expansió disminuiex.
Estructural: Respon als desajustos entre les característiques dels treballadors d'una zona o país i les necessitats dels empresaris.
Població activa: És aquella part de la població que vol treballar, pots treballar o no, però has de voler fer-ho.
Població inactiva: Aquella part de la població que no vol treballar, solen ser jubilats i estudiants.
Població ocupada: Aquella part de la població que treballa.
Població desocupada: Part de la població que no realitza cap activitat.
Polítiques actives d'ocupació: Són aquelles que tenen com a objectiu la creació d'ocupació.
Polítiques passives d'ocupació: Són aquelles que tenen com a objectiu la protecció dels aturats.
Autoocupació: Es tracta d'ocupar-se de crear feina per un mateix, començar un negoci.
Flexibilització laboral: Es tracta de reduir els costos laborals que ha de pagar una empresa.
Sindicat:
Automatització: és l'ús de sistemes de control o enelemts computeritzats que redueixen la necessitat de treball humà en la producció de béns i serveis.
Algoritme: és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Big Data: és el nom que reben els conjunts de dades, els procediments i les aplicacions informàtiques, que, pel seu volum, la seva naturalesa diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.
NeoLudisme: És una ideologia oposada al desenvolupament de la revolució digital, a la intel·ligència artificial i a tot avanç científic que es recolzi en la informàtica.
Educació financera: L'educació financera es refereix al conjunt d'habilitats i coneixements que permeten a un individu prendre decisions informades de tots els seus recursos financers.
Estalvi: És la part dels nostres ingressos que no gastem. És el consum futur que realitzarem gràcies a l'ingrés present.
Inversió: Despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps, també anomenada formació de capital pel fet que és afegida a l'estoc de capital existent.
Deute: És consum present gràcies a ingresso futurs.
Pressupost: És un pla financer personalitzat que ens ajuda a controlar les despeses i a treure el màxim profit dels ingressos.
Despeses fixes obligatòries: Són despeses que no es poden deixar de pagar ni es pot variar el seu import. Ex: Hipoteca, lloguer de l'habitatge, préstecs bancaris...
Despeses variables necessàries: Són despeses que es poden reduir però no eliminar. Ex: Menjar, rebuts, roba...
Despeses innecessàries: Són despeses que es poden eliminar. Ex: Regals, cinema, menjar fora de casa, viatges...
Superàvit pressupostari: Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents, amb l’objectiu, generalment, d’aconseguir una reducció de la demanda agregada i per tal de facilitar una disminució de les tensions inflacionistes.
Dèficit pressupostari: Excés previst de la despesa de les administracions públiques d’un estat per damunt dels ingressos durant un període, generalment l’any financer.
Historial creditici: Informe emès per una entitat especialitzada on es detalla l'historial de pagaments i impagaments d'una persona. És un instrument utilitzat pels bancs per avaluar la solvència i capacitat de pagament del sol·licitant d'un préstamo.Es la suma dels antecedents financers d'un consumidor.
Embargament: L'embargament en dret és la declaració judicial per la qual s'afecten (reserven) determinats béns o drets de contingut o valor econòmic, per fer complir sobre ells una obligació pecuniària ja declarada (embargament executiu) o que previsiblement declararà en una sentència futura (embargament preventiu).
Liquiditat: És la capacitat d'una inversió de convertir-se en diners. Les inversions amb alta liquiditat interessen quan l'inversor vol tenir a mà els diners.
Risc: El risc de qualsevol inversió és la possibilitat d'aconseguir menys diners del que esperem, i fins i tot de perdre'ls. Com més petit és el risc més segur és un producte i viceversa.
Rendibilitat: És la capacitat de generar beneficis addicionals que excedeixen la inversió inicial.
Renda fixa: Conjunt de valors on els interessos no varien, estan fixats i sempre es compleixen.
Renda variable:A diferència de la renda fixa, la renda variable no ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió es indeterminat.
Lletres: Les Lletres del Tresor són valors de renda fixa a curt termini (6, 12 i 18 mesos) representats exclusivament per mitjà d'anotacions a compte.
Bons: Són valors de renda amb un termini de 2, 3 i 5 anys.
Obligacions:Són valors de renda amb un termini de 10, 15 i 30 anys.
Diversificació:És la forma més eficaç de reduir el risc total de les nostres inversions. Consisteix a dividir els diners en plans d'inversió diferents amb nivells de risc diferents.
Ràting:Un indicador que mesura la seguretat de la inversió i, per tant, orienta sobre la seva fiabilitat. Aquest ràting és emès per les agències de qualificació de risc.
Solvència: Indicador de la capacitat econòmica d'una persona o entitat social.
Hipoteca:Es un dret real de garantia, la forma més comuna de finançar la compra d'un primer habitatge.
Deute:Quantitat que una persona o un organisme deu a una altra persona o altre organisme, tant si es tracta de diners com de béns o de serveis.
Interès:Guany que dóna a algú un capital que ha prestat o que hom li deu.
TAE:És un indicador que mesura el cost global d'un préstec, ja que integra en un sol indicador totes les despeses de l'operació.
Comissions bancàries:Són les quantitats que cobren els bancs per l'administració, manteniment i prestacions de serveis.
Deflació: És un tipus d'inflació. L'activitat econòmica es ressent perquè les famílies estalvien en comptes de consumir. < 0%.
Exportacions netes: La diferència entre exportacions i importacions. Representen el saldo d'intercanvis d'un país amb l'exterior.
Hiperinflació: És un tipus d'inflació. Els diners perden valor tan de pressa que ningú confia en ells. S'associa a moments de crisi generalitzada de l'economia. > 100%.
Inflació: És el creixement generalitzat i continu dels preus d'una economia.
Inflació galopant: És un tipus d'inflació. Els preus es tornen difícilment controlables i es produeixen problemes econòmics i socials. 10 - 99%.
Institut Nacional d'Estadística (INE): Organisme autònom encarregat dels serveis estadístics de l'Administració General de l'Estat.
Atur friccional: És una desocupació voluntària de persones que podrien estar treballant, però volen prendre's un temps per estudiar, desncansar o trobar una feina millor que l'anterior.
Estacional: Es deu a l'existència de certes activitats que només requereixen mà d'obra en determinades èpoques de l'any.
Cíclic: És el que augmenta notablement durant èpoques de crisi econòmica, mentre que a les etàpes d'expansió disminuiex.
Estructural: Respon als desajustos entre les característiques dels treballadors d'una zona o país i les necessitats dels empresaris.
Població activa: És aquella part de la població que vol treballar, pots treballar o no, però has de voler fer-ho.
Població inactiva: Aquella part de la població que no vol treballar, solen ser jubilats i estudiants.
Població ocupada: Aquella part de la població que treballa.
Població desocupada: Part de la població que no realitza cap activitat.
Polítiques actives d'ocupació: Són aquelles que tenen com a objectiu la creació d'ocupació.
Polítiques passives d'ocupació: Són aquelles que tenen com a objectiu la protecció dels aturats.
Autoocupació: Es tracta d'ocupar-se de crear feina per un mateix, començar un negoci.
Flexibilització laboral: Es tracta de reduir els costos laborals que ha de pagar una empresa.
Sindicat:
Automatització: és l'ús de sistemes de control o enelemts computeritzats que redueixen la necessitat de treball humà en la producció de béns i serveis.
Algoritme: és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Big Data: és el nom que reben els conjunts de dades, els procediments i les aplicacions informàtiques, que, pel seu volum, la seva naturalesa diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.
NeoLudisme: És una ideologia oposada al desenvolupament de la revolució digital, a la intel·ligència artificial i a tot avanç científic que es recolzi en la informàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada